| En la seva Metafísica, Aristòtil intenta donar
resposta al que considera "el més difícil de tots els problemes":
"què és l'ésser?", O, dit d'una manera menys dramàtica: "què és
veritablement real en el món que ens envolta? " La seva primera resposta
recull el punt de vista del sentit comú, que, en aquest punt, coincideix amb
els resultats de l'anàlisi lingüística. El que realment existeix, les entitats
veritables, són els éssers particulars, els animals i les plantes, les
estrelles, els núvols, el Sol, els objectes que la nostra vida quotidiana, les
persones que coneixem, amb els seus noms propis.
És correcta la resposta del sentit comú?
Plató, el mestre filosòfic d'Aristòtil, havia contestat negativament. Per a
ell, les realitats vertaderes no són les coses del dia a dia, els objectes
físics amb els quals estem familiaritzats a través de la percepció sensorial.
Les realitats veritables són les idees o formes, el que, seguint a Aristòtil,
hem anomenat "entitats abstractes o segones". La idea de cavall, o
d'ésser humà, seria el conjunt de trets comuns a tots els individus que anomenem
correctament cavalls o éssers humans, i aquests, els individus particulars, no
serien sinó casos concrets o exemplificacions de la idea general. Plató va
defensar que les idees estan fora del món dels sentits, ocupant un pla superior
de realitat, un món de caràcter quasi-matemàtic, inespacial i etern, perfecte i
sense canvis, i del qual les coses que percebem són còpies borroses, enganyoses
i inestables. Plató estava convençut que el coneixement ple és possible. Però
el coneixement ple, la ciència, només pot aconseguir-se mitjançant la
contemplació racional de la veritable realitat, de les idees. Només el que és
plenament, sense canvis ni alteracions, pot ser plenament conegut.
Les entitats concretes, els éssers particulars
—aquest arbre, aquella casa— són el punt de partida d'Aristòtil. La ciència, en
la qual ell creia tant com Plató, té com a objectiu explicar la seva realitat.
Però no és possible donar una definició o explicació dels individus. Només hi
ha ciència dels individus —d'aquest cavall particular, de l'arbre del parc que
hi ha davant de casa— si els enquadrem en les seves classes, en les seves
espècies i gèneres. Només d'aquesta manera els individus particulars adquireixen
l'estabilitat i el grau d'abstracció que requereix el saber. Per aquesta raó,
en la Metafísica es diu que la realitat veritable és la forma o idea, allò que
s'expressa en la definició: és a dir, les entitats segones de l'anàlisi
lingüística.
Potser Aristòtil no va aconseguir resoldre el
problema de la naturalesa del nostre coneixement dels éssers particulars. Però,
a diferència de Plató, no va duplicar la realitat. No afirma que l'entitat, en
el seu sentit de forma o idea, existeixi per si mateixa. Les formes estan en
les coses particulars, i només poden ser descoberta mitjançant el seu estudi.
No existeixen separades de les coses concretes, o millor, només poden ser
separades conceptualment, a través del pensament que coneix i defineix, i arriba,
així, a constituir-se en ciència.
|