El problema dels universals



En la seva Metafísica, Aristòtil intenta donar resposta al que considera "el més difícil de tots els problemes": "què és l'ésser?", O, dit d'una manera menys dramàtica: "què és veritablement real en el món que ens envolta? " La seva primera resposta recull el punt de vista del sentit comú, que, en aquest punt, coincideix amb els resultats de l'anàlisi lingüística. El que realment existeix, les entitats veritables, són els éssers particulars, els animals i les plantes, les estrelles, els núvols, el Sol, els objectes que la nostra vida quotidiana, les persones que coneixem, amb els seus noms propis.

És correcta la resposta del sentit comú? Plató, el mestre filosòfic d'Aristòtil, havia contestat negativament. Per a ell, les realitats vertaderes no són les coses del dia a dia, els objectes físics amb els quals estem familiaritzats a través de la percepció sensorial. Les realitats veritables són les idees o formes, el que, seguint a Aristòtil, hem anomenat "entitats abstractes o segones". La idea de cavall, o d'ésser humà, seria el conjunt de trets comuns a tots els individus que anomenem correctament cavalls o éssers humans, i aquests, els individus particulars, no serien sinó casos concrets o exemplificacions de la idea general. Plató va defensar que les idees estan fora del món dels sentits, ocupant un pla superior de realitat, un món de caràcter quasi-matemàtic, inespacial i etern, perfecte i sense canvis, i del qual les coses que percebem són còpies borroses, enganyoses i inestables. Plató estava convençut que el coneixement ple és possible. Però el coneixement ple, la ciència, només pot aconseguir-se mitjançant la contemplació racional de la veritable realitat, de les idees. Només el que és plenament, sense canvis ni alteracions, pot ser plenament conegut.

Les entitats concretes, els éssers particulars —aquest arbre, aquella casa— són el punt de partida d'Aristòtil. La ciència, en la qual ell creia tant com Plató, té com a objectiu explicar la seva realitat. Però no és possible donar una definició o explicació dels individus. Només hi ha ciència dels individus —d'aquest cavall particular, de l'arbre del parc que hi ha davant de casa— si els enquadrem en les seves classes, en les seves espècies i gèneres. Només d'aquesta manera els individus particulars adquireixen l'estabilitat i el grau d'abstracció que requereix el saber. Per aquesta raó, en la Metafísica es diu que la realitat veritable és la forma o idea, allò que s'expressa en la definició: és a dir, les entitats segones de l'anàlisi lingüística.

Potser Aristòtil no va aconseguir resoldre el problema de la naturalesa del nostre coneixement dels éssers particulars. Però, a diferència de Plató, no va duplicar la realitat. No afirma que l'entitat, en el seu sentit de forma o idea, existeixi per si mateixa. Les formes estan en les coses particulars, i només poden ser descoberta mitjançant el seu estudi. No existeixen separades  de les coses concretes, o millor, només poden ser separades conceptualment, a través del pensament que coneix i defineix, i arriba, així, a constituir-se en ciència.