| Aristòtil (384-322 aC) va ser un adinerat ciutadà
d'Estagira, una ciutat costanera de la península Macedònia de Calcis, a prop de
l'actual Tessalònica. El seu pare, que va morir durant la infància d'Aristòtil,
va ser metge a la cort de Filip.
En el 367 Aristòtil va ser enviat a Atenes, a l'edat de 17
anys, per completar la seva educació en l'Acadèmia platònica. Va romandre allí
fins a la mort de Plató, el 347, estudiant, escrivint i fent classes sobre un
ampli repertori de temes filosòfics, tots ells arrelats en l'obra de Plató.
Quan va morir el seu mestre, va abandonar Atenes per
establir-se a Assos, a la costa jònia, on es va casar amb la filla d'un
governant local, de la qual tindria dos fills.
En el 343, Filipo el va cridar a la cort macedònia perquè
s'ocupés de l'educació del seu fill Alexandre. Aristòtil va romandre a
Macedònia fins al 335, moment en què Alexandre havia ja assegurat el domini
macedoni sobre Atenes i sobre la resta de Grècia. El filòsof va tornar llavors
a Atenes, on va obrir la seva pròpia escola filosòfica, el Liceu, situada just
a l'exterior dels murs de la ciutat. Durant els tretze anys següents va
escriure i va donar classes al Liceu, fins que l'estiu del 323 va arribar a la
ciutat la notícia de la mort d'Alexandre a Babilònia. L'amenaça d'una revolta
antimacedònia a Atenes el va portar a traslladar-se a les possessions que la
seva família posseïa a Calcis, a la costa nord de l'Àtica, on va morir l'any
següent, a l'edat de 63 anys.
Les fonts antigues ens parlen de diversos diàlegs escrits
per Aristòtil, en la tradició dels de Plató, i d'altres obres dirigides al
públic en general. D'aquests escrits, anomenats "exotérics", s'han conservat
només algunes cites aïllades. Les obres d'Aristòtil que han arribat fins a
nosaltres són els anomenats textos "esotèrics", textos de ciència i
filosofia professional, escrits en una prosa sense adorns, plena de tecnicismes
filosòfics. Són llibres adreçats a especialistes o estudiants avançats. Deriven
tots ells tal com els coneixem de la col·lecció d'obres aristotèliques
preparada a Atenes per Andrònic de Rodes a mitjan segle I aC.
El Corpus
aristotèlic (el conjunt d'obres d'Aristòtil que avui coneixem) s'inicia amb un
"Órganon" o "instrument" per a la investigació filosòfica,
consistent en sis obres dedicades als estudis de lògica. Vénen després 29 obres
dedicades a la natura i a la filosofia natural, incloent l'estudi dels animals
i les plantes; segueix després la metafísica (el títol significa literalment
"després de la física"), tres tractats ètics, diversos llibres sobre
política, sobre el govern de la casa i l'estat (els llibres
"econòmics"), un tractat sobre retòrica i un tractat —incomplet—
sobre poètica. |