| L'ambient
cultural de l'Atenes on van viure els sofistes es caracteritzava per la
coexistència de molt diverses concepcions i idees. La majoria de la població
continuava arrelada en les tradicionals creences mitològiques. Al costat del
conglomerat de creences heretades, pervivien algunes orientacions de les
escoles presocràtiques —pitagorisme, eleatisme, atomisme—, la principal
preocupació de les quals seguia sent la investigació cosmològica.
Els sofistes van
ser els primers exponents de l'educació superior a Europa. "Sofista"
significa "professional de la saviesa" (Sophia). Anomenar a algú "savi" (sophós) era reconèixer el mestratge tècnic en el coneixement
superior i més desitjable. Però en la omnipresent atmosfera política de l’Atenes
del segle V, el coneixement més valorat ja no era el saber cosmològic. Els
ciutadans atenesos necessitaven, sobretot, dominar les tècniques del llenguatge
requerides per pronunciar discursos persuasius en les assemblees o davant els
tribunals. Els sofistes van ser mestres d'aquestes tècniques, a les que després
es donaria el nom de retòrica. La retòrica és l'estudi i la sistematització
dels procediments formals i de tot tipus que es fan servir en el discurs escrit
o parlat quan aquest té com a principal finalitat convèncer o persuadir a
determinat públic.
 Si un jove atenès
s'hagués dirigit a sofistes com Gòrgies o Antifont com a aspirant amb bones
qualitats i desitjós d'adquirir les qualitats que aquells ensenyaven, què
hagués après? L'estudi dels fragments d'aquests autors que s'han conservat
mostra que hagués après a donar forma al seu pensament per arribar a certes
conclusions lògiques a partir d'algunes premisses evidents; a fer transicions
clares d'un tema a un altre, a construir analogies, a distribuir un problema en
diversos passos i tractar després cada un d'ells per separat. Per exemple, un
acusat de cert crim podria argumentar que (a) no hagués pogut fer-ho, i (b) si
hagués pogut fer-ho, no hauria volgut fer-ho. Sota (a) podria distingir entre
falta de mitjans i manca d'oportunitat; sota (b), entre diferents motius, cap
dels quals s'ha donat de fet.
El sofistes
cobraven pels seus serveis —motiu pel qual van ser criticats per Plató o
Aristòtil, que defensaven una concepció desinteressada del saber—. Treballaven
al carrer —en el mercat, a l'àgora— i entre ells no hi havia cap vincle
especial ni la defensa d'unes propostes comunes. De tota manera, encara que mantenien
idees molt diverses, compartien algunes conviccions que ens permeten parlar
d'ells col·lectivament:
- Escepticisme. Els
sofistes no creien en la possibilitat del coneixement segur, ben fonamentat i
irrebatible. Un coneixement d'aquestes característiques depèn de dues coses: la
possessió de facultats que ens permetin posar-nos en contacte amb la realitat,
i l'existència d'una realitat estable que pugui ser coneguda. Com instruments
del coneixement, els sentits havien estat tractats pels presocràtics amb gran
severitat, i no havien estat substituïts per res. De la mateixa manera, la fe
en la unitat i l'estabilitat de l'univers havia estat soscavada, sense que fins
llavors hagués sorgit la idea que pot haver-hi una realitat permanent i
cognoscible fora i més enllà del món físic.
- Convencionalisme.
L'escepticisme dels sofistes va posar també en qüestió el fonament que fins
llavors es donava a les lleis, que eren considerades d'origen diví. Es creia
que els antics autors de constitucions, com Licurg, llegendari fundador
d'Esparta, havien estat inspirats per Apol·lo, i era encara costum entre els
legisladors anar al oracle de Delfos i obtenir, si no el consell del déu, al
menys la seva sanció per les lleis en projecte. Aquest fonament religiós de les
lleis estava sent soscavat des de diversos fronts. D'una banda, la filosofia
natural dels presocràtics havia prescindit dels déus per explicar el món
natural. Només restava traslladar el mateix esquema al món humà de la política.
D'altra banda, les circumstàncies històriques —com ara el creixent contacte
dels grecs amb països estrangers i el gran volum que va assolir l'activitat
legislativa en relació amb la fundació de noves colònies— feien difícil seguir
mantenint les idees tradicionals. El tracte amb altres poblacions els va
mostrar als sofistes les diferències fonamentals que poden existir entre les
lleis i els costums de pobles que viuen en climes diferents. La fundació de
noves colònies apuntava també al caràcter convencional i humà de la legislació.
Era difícil creure que les constitucions vinguessin del cel, quan els propis
amics d'un (o el que és pitjor, els seus enemics polítics) formaven part de les
comissions encarregades de fer-les. Els sofistes van ser els primers a formular
la teoria sobre l'origen de les lleis que nosaltres coneixem ara amb la
denominació de "contracte social". D'acord amb aquesta teoria, els
éssers humans, per a la seva protecció contra els animals selvàtics i per
millorar la seva forma de vida, s'havien vist obligats en temps molt remots a
reunir-se en comunitats. Fins llavors no havien tingut ni principis morals ni
lleis. Però la vida comuna no era possible si prevalia la llei de la selva, i
així, lenta i penosament, els humans van aprendre que eren necessàries les
lleis i les convencions que regulen i ordenen el funcionament de la societat.
- Relativisme. Les
lleis i els codis morals no eren d'origen diví, sinó imperfectes i fets pels
homes. D'aquesta premissa es podien treure conclusions pràctiques molt
diferents. Alguns —per exemple, Protàgores— van dir que les lleis existien
perquè eren necessàries. Per aquesta raó va ser un defensor del contracte
social i va demanar la submissió a les regles socials acordades en l'assemblea
democràtica. Altres sofistes més radicals —per exemple Trasímac— van rebutjar això i van sostenir que els més forts
tenien per naturalesa dret a obrir-se camí. Es podien treure diverses
conclusions, però el punt de partida era el mateix per a tots els sofistes.
Tots es recolzaven en la negació de valors i principis absoluts, ja es basessin
aquests o no en consideracions teològiques. Aquesta actitud es coneix com
"relativisme".
|