| De tots els
filòsofs que van ser deixebles de Sòcrates, Plató va ser, sens dubte, el més
important. Però no va ser pas l'únic. Els anomenats "socràtics
menors" van rebre personalment, igual que Plató, els ensenyaments de
Sòcrates. La seva importància filosòfica rau, sobretot, en la influència que
van exercir sobre les escoles morals del període hel·lenístic.
A part de la
platònica, les tres escoles que sorgeixen de l'ensenyament socràtic van ser la
megàrica, la cínica i la cirenaica. Les tres tenen en comú posar en el centre
de la investigació filosòfica els temes ètics i el seu desinterès per les
qüestions físiques i cosmològiques.
- L'escola megàrica. El seu fundador
va ser Euclides de Mègara. Els megàrics van desenvolupar un dels aspectes més
característics del socratisme: la dialèctica, l'art de buscar la veritat per
mitjà del diàleg. L'escola megàrica va influir en l'escepticisme del període hel·lenístic.
 L'escola cínica. El nom d'aquesta
escola, d'acord amb la seva arrel grega, significa aproximadament "els que
volen ser gossos". Per aquest motiu se'ls conegui també com "la secta
del gos". Els dos cínics més destacats van ser Antístenes i Diògenes. Sota la
influència socràtica, els cínics veien en la filosofia el camí segur per
arribar a la felicitat. Per a ells la felicitat erra el mateix que l'autonomia
o la llibertat individual: un estat d'autosuficiència que només està a l'abast
dels savis. Per arribar-hi consideraven que era necessari reduir al mínim les
pròpies necessitats i abandonar la vida civilitzada (la dona, els fills, la
casa, les propietats, els esclaus). Els cínics pensaven —i en aquest punt
s'allunyaven de Sòcrates— que es pot i s'ha de prescindir de les lleis civils.
Cal rebutjar-les per la seva artificialitat i perquè allunyen l'ésser humà del
seu estat natural. Més que un sistema filosòfic, el cinisme va ser un moviment
provocador, que va fer ús de la ironia per ridiculitzar la societat de l'època. En els segles IV
i III aC el cinisme va influir en l'escola estoica.
- Escola cirenaica. Va ser fundada per
Aristip. Segons els cirenaics —membres de l'aristocràcia i ciutadans integrats
de la polis—, la veritable felicitat
a la qual pot accedir l'ésser humà no és res més que el plaer. L'equació és
senzilla: el bé és el plaer, el mal, el dolor. La saviesa i la virtut han
d'estar al servei del plaer. L'ésser humà no ha de tenir més ocupació que cercar-lo,
encara que s'hagi d'evitar caure en l'esclavitud dels desitjos. Els cirenaics
solen ser considerats els precursors de l'epicureisme.
|
|
|
