Els socràtics menors


De tots els filòsofs que van ser deixebles de Sòcrates, Plató va ser, sens dubte, el més important. Però no va ser pas l'únic. Els anomenats "socràtics menors" van rebre personalment, igual que Plató, els ensenyaments de Sòcrates. La seva importància filosòfica rau, sobretot, en la influència que van exercir sobre les escoles morals del període hel·lenístic.

A part de la platònica, les tres escoles que sorgeixen de l'ensenyament socràtic van ser la megàrica, la cínica i la cirenaica. Les tres tenen en comú posar en el centre de la investigació filosòfica els temes ètics i el seu desinterès per les qüestions físiques i cosmològiques.

  • L'escola megàrica. El seu fundador va ser Euclides de Mègara. Els megàrics van desenvolupar un dels aspectes més característics del socratisme: la dialèctica, l'art de buscar la veritat per mitjà del diàleg. L'escola megàrica va influir en l'escepticisme del període hel·lenístic.
  • L'escola cínica. El nom d'aquesta escola, d'acord amb la seva arrel grega, significa aproximadament "els que volen ser gossos". Per aquest motiu se'ls conegui també com "la secta del gos". Els dos cínics més destacats van ser Antístenes i Diògenes. Sota la influència socràtica, els cínics veien en la filosofia el camí segur per arribar a la felicitat. Per a ells la felicitat erra el mateix que l'autonomia o la llibertat individual: un estat d'autosuficiència que només està a l'abast dels savis. Per arribar-hi consideraven que era necessari reduir al mínim les pròpies necessitats i abandonar la vida civilitzada (la dona, els fills, la casa, les propietats, els esclaus). Els cínics pensaven —i en aquest punt s'allunyaven de Sòcrates— que es pot i s'ha de prescindir de les lleis civils. Cal rebutjar-les per la seva artificialitat i perquè allunyen l'ésser humà del seu estat natural. Més que un sistema filosòfic, el cinisme va ser un moviment provocador, que va fer ús de la ironia per ridiculitzar la societat de l'època. En els segles IV i III aC el cinisme va influir en l'escola estoica.
  • Escola cirenaica. Va ser fundada per Aristip. Segons els cirenaics —membres de l'aristocràcia i ciutadans integrats de la polis—, la veritable felicitat a la qual pot accedir l'ésser humà no és res més que el plaer. L'equació és senzilla: el bé és el plaer, el mal, el dolor. La saviesa i la virtut han d'estar al servei del plaer. L'ésser humà no ha de tenir més ocupació que cercar-lo, encara que s'hagi d'evitar caure en l'esclavitud dels desitjos. Els cirenaics solen ser considerats els precursors de l'epicureisme.