| - El pitagorisme va
ser, alhora, una tendència filosòfica, un moviment polític i una secta
religiosa.
- Políticament, el
pitagorisme va tenir la seva importància en la polis de Crotona, al sud d'Itàlia.
- Com secta
religiosa, els pitagòrics van donar gran importància als rituals d'iniciació i
purificació. Mantenien que el més important dels éssers humans és la seva ànima
i que aquesta ha de purificar-se a través de la reflexió filosòfica, mitjançant
la qual es pot assolir la contemplació de l'ordre diví del cosmos i, d'aquesta
manera, la purificació i la salvació. Els membres de la secta mantenien un fort
sentiment de grup, en part gràcies a la seva acceptació d'un cos de
prohibicions de significat avui poc clar. Els pitagòrics no
podien menjar faves, no podien remoure el foc amb un ferro ni podien mirar-se
en un mirall si estaven al costat d'una llum. D'entre aquestes prohibicions,
cal destacar la regla del secret, que impedia als membres de la germandat
comunicar a altres persones les doctrines del grup. Qui transgredia aquesta
prohibició era assassinat.

- Pitàgores va ser el mític iniciador del moviment que porta el seu nom. Va néixer a
Samos, una de les illes que hi ha davant la costa Jònia, però va desenvolupar
la seva activitat principalment a Crotona. La tradició explica que va ser el
primer a emprar el terme "filosofia" quan, en contestar algú que
li preguntava si era un savi, va respondre que no era savi, sinó amant del
saber, literalment filòsof. Sembla que cal atribuir a Pitàgores diversos
avenços en aritmètica, astronomia, teoria musical i geometria —i, en
particular,el famós teorema que porta el seu nom—.
|
|
|