Va néixer i va
viure a Elea al segle VI aC. Va ser deixeble d'un pitagòric —Amines—, es va
dedicar activament a la política i va ser continuador de l'escola filosòfica
iniciada per Xenòfanes. Va escriure un poema filosòfic sobre la naturalesa, en
hexàmetres. La seva obra ha tingut una influència enorme, tanta com la
d'Heràclit, sobre alguns importants pensadors posteriors —en particular, sobre
Plató—. Es diu que va ser la contrapartida d'Heràclit, el seu extrem intel·lectual
oposat. El pensador d'Efes és el pensador del canvi, de la no permanència de
les coses. Parmènides, el filòsof de la immobilitat. De fet, si bé és certa aquesta
contraposició, també ho és que són pensadors complementaris. Del poema de
Parmènides es conserva la totalitat del proemi introductori i nombrosos
fragments del desenvolupament. Ha estat per a molts historiadors de la
filosofia un autèntic trencaclosques. S'han fet lectures del poema en clau
lingüística, religiosa, política, metafísica i epistemològica.
- Els tres camins.
L'obertura mítica del poema, el proemi, narra la manera com el poeta va ser
conduït davant la deessa que li va revelar la veritat. En els fragments
s'explica quins són els diferents nivells de veritat a què pot aspirar l'ésser
humà. Aquests nivells es corresponen amb tres camins: (a) El camí de la
veritat absoluta és el de la raó. (b) El camí de
l'error és el de la irracionalitat. (c) El camí de
l'opinió és el dels sentits.
Es pot considerar
un exemple per entendre millor a Parmènides. Hi ha tres persones davant d'una
casa. Un afirma: "Aquí hi ha una casa". Un altre diu: "No hi ha
cap casa". I el tercer: "El que veig és un munt de pedres i fusta,
vidres, portes, finestres, escales, etc." Sembla clar que la primera
actitud és la correcta i que la segona és un error. La tercera actitud, encara
que tingui la seva lògica i la seva veritat —la informació que es dóna és correcta—,
no sembla tan adequada com la primera. S’hi perd de vista el sentit de la
totalitat, és una punt de vista parcial. Aquestes tres actituds es
correspondrien amb els tres camins distingits per Parmènides.
- L'Ésser. Quina és
la veritat absoluta que la deessa va revelar a Parmènides? El pensador d'Elea
afirma que l'única veritat, allò que permet comprendre tot, l’arkhé,
és l'Ésser (tó ón).
- Què és l'ésser?
Abans que res un concepte, el més abstracte probablement de tots els que han
elaborat els filòsofs. Es podria dir que l'ésser és com una fotografia presa
des de molt lluny i on cap tota la realitat. Recordis l'exemple: la casa és
diferent dels elements que l’integren. De la mateixa manera, l'Ésser és
diferent dels éssers concrets i particulars.
- Com pot l'home
conèixer l'Ésser? Només mitjançant la raó. Els sentits ens donen una informació
que, si bé no és falsa, és parcial. Si acceptem tan sols aquesta informació, la única
cosa segura és el canvi, la fluïdesa, la mobilitat. Aquesta és la via de
l'opinió. L'error és creure que més enllà dels sentits no hi ha res, quan
precisament la clau per comprendre la realitat ens la dóna la raó i no els
sentits. (La desconfiança davant els sentits és un tema recurrent en la
història de la filosofia. Plató va ser un exemple d'aquesta actitud, de la
qual, en certa manera, és també hereva la ciència actual).
- Què vol dir que
tot ve de l'Ésser, que l'Ésser és l’arkhé?
Quin tipus de arkhé és l'ésser? Parmènides
va sostenir que no és possible que de la unitat sorgeixi la multiplicitat. La
multiplicitat de les coses del nostre món quotidià ens la donen a conèixer els
sentits, la raó ens fa conèixer la unitat, és a dir, l’Ésser. Parmènides
argumenta de la següent manera la unitat de l'Ésser. Si suposem que en el
principi hi havia un únic element, quin motiu hi ha per pensar que no sempre ha
estat així? Com pot haver-se convertit en multiplicitat la unitat
original? El que no ha existit sempre, no pot arribar a ser. El que sempre ha
existit i existeix, no pot deixar de ser. "No es pot passar del no ésser al
ésser, ni de l'ésser al no ésser." El veritable arkhé és únic. La multiplicitat és l'aparença il·lusòria que ens fa
conèixer els sentits.
- Quines propietats
atribueix Parmènides a l’Ésser? L'Ésser és etern, continu, únic, esfèric,
immòbil. Parmènides va rebutjar la idea de buit tant com la idea de pluralitat.
|
