Parmènides d'Elea

Va néixer i va viure a Elea al segle VI aC. Va ser deixeble d'un pitagòric —Amines—, es va dedicar activament a la política i va ser continuador de l'escola filosòfica iniciada per Xenòfanes. Va escriure un poema filosòfic sobre la naturalesa, en hexàmetres. La seva obra ha tingut una influència enorme, tanta com la d'Heràclit, sobre alguns importants pensadors posteriors —en particular, sobre Plató—. Es diu que va ser la contrapartida d'Heràclit, el seu extrem intel·lectual oposat. El pensador d'Efes és el pensador del canvi, de la no permanència de les coses. Parmènides, el filòsof de la immobilitat. De fet, si bé és certa aquesta contraposició, també ho és que són pensadors complementaris.

Del poema de Parmènides es conserva la totalitat del proemi introductori i nombrosos fragments del desenvolupament. Ha estat per a molts historiadors de la filosofia un autèntic trencaclosques. S'han fet lectures del poema en clau lingüística, religiosa, política, metafísica i epistemològica.

  • Els tres camins. L'obertura mítica del poema, el proemi, narra la manera com el poeta va ser conduït davant la deessa que li va revelar la veritat. En els fragments s'explica quins són els diferents nivells de veritat a què pot aspirar l'ésser humà. Aquests nivells es corresponen amb tres camins: (a) El camí de la veritat absoluta és el de la raó. (b) El camí de l'error és el de la irracionalitat. (c) El camí de l'opinió és el dels sentits.

Es pot considerar un exemple per entendre millor a Parmènides. Hi ha tres persones davant d'una casa. Un afirma: "Aquí hi ha una casa". Un altre diu: "No hi ha cap casa". I el tercer: "El que veig és un munt de pedres i fusta, vidres, portes, finestres, escales, etc." Sembla clar que la primera actitud és la correcta i que la segona és un error. La tercera actitud, encara que tingui la seva lògica i la seva veritat —la informació que es dóna és correcta—, no sembla tan adequada com la primera. S’hi perd de vista el sentit de la totalitat, és una punt de vista parcial. Aquestes tres actituds es correspondrien amb els tres camins distingits per Parmènides.

  • L'Ésser. Quina és la veritat absoluta que la deessa va revelar a Parmènides? El pensador d'Elea afirma que l'única veritat, allò que permet comprendre tot,  l’arkhé, és l'Ésser (tó ón).
    • Què és l'ésser? Abans que res un concepte, el més abstracte probablement de tots els que han elaborat els filòsofs. Es podria dir que l'ésser és com una fotografia presa des de molt lluny i on cap tota la realitat. Recordis l'exemple: la casa és diferent dels elements que l’integren. De la mateixa manera, l'Ésser és diferent dels éssers concrets i particulars.
    • Com pot l'home conèixer l'Ésser? Només mitjançant la raó. Els sentits ens donen una informació que, si bé no és falsa, és parcial. Si acceptem tan sols aquesta informació, la única cosa segura és el canvi, la fluïdesa, la mobilitat. Aquesta és la via de l'opinió. L'error és creure que més enllà dels sentits no hi ha res, quan precisament la clau per comprendre la realitat ens la dóna la raó i no els sentits. (La desconfiança davant els sentits és un tema recurrent en la història de la filosofia. Plató va ser un exemple d'aquesta actitud, de la qual, en certa manera, és també hereva la ciència actual).
    • Què vol dir que tot ve de l'Ésser, que l'Ésser és l’arkhé? Quin tipus de arkhé és l'ésser? Parmènides va sostenir que no és possible que de la unitat sorgeixi la multiplicitat. La multiplicitat de les coses del nostre món quotidià ens la donen a conèixer els sentits, la raó ens fa conèixer la unitat, és a dir, l’Ésser. Parmènides argumenta de la següent manera la unitat de l'Ésser. Si suposem que en el principi hi havia un únic element, quin motiu hi ha per pensar que no sempre ha estat així? Com pot haver-se convertit en multiplicitat la unitat original? El que no ha existit sempre, no pot arribar a ser. El que sempre ha existit i existeix, no pot deixar de ser. "No es pot passar del no ésser al ésser, ni de l'ésser al no ésser." El veritable arkhé és únic. La multiplicitat és l'aparença il·lusòria que ens fa conèixer els sentits.
    • Quines propietats atribueix Parmènides a l’Ésser? L'Ésser és etern, continu, únic, esfèric, immòbil. Parmènides va rebutjar la idea de buit tant com la idea de pluralitat.