Heràclit va néixer a Efes, on va destacar cap a mitjan del segle VI aC. Efes és a la costa jònia. Tota Jònia estava sotmesa als perses des del 546 aC. Cal suposar que Heràclit va ser testimoni de la revolta de les ciutats jònies: totes, menys Efes, es van agrupar en el 498 aC per combatre la dominació persa i van ser cruelment castigades per Darío. Heràclit va viure, doncs, un temps de guerra i confrontació. De la seva obra es conserven poc més d'un centenar d'aforismes, molts sota l'aparença d'enigmes. El caràcter enigmàtic que li va donar Heràclit a l'expressió dels seus pensaments li va valer el sobrenom de "el Fosc".La filosofia d'Heràclit gira al voltant de tres temes diferents i relacionats entre si:
El constant esdevenir de les coses. La realitat és canvi, moviment, mutació. L'univers no és més que un permanent esdevenir, tot allò que existeix està sotmès a un canvi permanent. És el que expressa l'aforisme heracliteà més conegut: panta rei, tot pas. Aquesta idea la exemplifica Heràclit en la imatge del riu: "No pots banyar-te dues vegades en el mateix riu, perquè noves aigües corren sempre sobre tu."
- La Guerra és el pare de totes les coses. Heràclit veu la canviant realitat com un enfrontament sense fi de forces contràries. D'aquest enfrontament entre contraris sorgeix l'harmonia, l'equilibri que constitueix el cosmos. La realitat que coneixem és el resultat de tendències oposades que lluiten i es neutralitzen entre elles, que vencen per a continuació ser vençudes.
- La unitat de totes les coses. Els contraris s'enfronten i donen lloc a una realitat canviant. Però tots els contraris són una mateixa cosa: "Una mateixa cosa és allò vivent i allò mort, i allò despert i allò dormit, i allò jove i allò vell, aquests en canviar són aquells i aquells són aquests." En què consisteix la unitat de totes les coses? És la unitat de l’arkhé primordial que defensaven els filòsofs de Milet? D'alguna manera sí: l’arkhé és, per Heràclit, el foc, en el qual totes les coses poden transformar-se i del qual totes les coses procedeixen. En un altre sentit, però, Heràclit s'ha allunyat dels filòsofs de Milet. El foc, més que la substància d’on procedeix tot allò que és, és una força incessantment activa de la qual depenen les transformacions de la realitat. La lluita
de contraris no es produeix de qualsevol manera, segueix una norma. Heràclit va representar aquesta norma que regula l'esdevenir mitjançant l’avivament i l'apagament del foc. Estava més interessat en la norma o llei —el logos— que regeix les transformacions de la realitat que en la substància de la qual aquesta realitat estigués feta. Per aquest motiu s'ha identificat el foc primordial i el logos. Són dos aspectes de l’arkhé tal com l'entén Heràclit. I és aquest logos que governa els canvis de la realitat allò que el logos de l'ésser humà, alhora raó i llenguatge, ha de comprendre i expressar.
|
|
