• Els quatre elements. Va identificar l’arkhé —les arrels de l'ésser— amb els quatre elements diferenciats per la tradició i les seves corresponents qualitats bàsiques: l'aigua (humit), la terra (sec), el foc (calent) i l'aire (fred). La totalitat de la realitat sensible és el resultat de la combinació o dissociació d'aquests quatre elements.

• Els principis actius. Les arrels de l'ésser són elements passius. Empèdocles va parlar de dos elements actius: Neikós —l'odi—, que porta a la disgregació dels elements primordials; Afrodita —l 'amor—, que porta a la seva unió.

• Cosmologia. Empèdocles va imaginar dos estats extrems en la lluita còsmica entre Neikós i Afrodita. D'una banda, Sphaeros, moment en què l'amor venç l'odi. De l'altra, Akosmia, moment en què l'odi venç l'amor.

Anaxàgores va néixer a la costa jònia, a Klazomene, però després va emigrar i es va instal·lar a l'Atenes de Pèricles, de qui va arribar a ser conseller.

Explicava la realitat a partir de dos principis: un passiu, les homeomeries —així les anomena Aristòtil— o llavors l'ésser, i un principi actiu, el Nous o Intel·ligència.

• Les homeomeries són els elements materials que constitueixen la realitat. El seu nombre és infinit i cadascuna d'elles té una quantitat indiferenciada de qualitats. Són l’arkhé material de la realitat. L'afirmació de la seva existència és una exigència de la raó, no dels sentits.

• Anaxàgores explicava la generació de la realitat a partir d'un estat originari de caos —ell ho entenia com un moment de no diferenciació de les qualitats de les homeomeries— i per la intervenció d'un principi actiu, el Nous o Intel·ligència. Aquesta és el principi ordinador de la realitat: és infinita, transcendent, lliure i omniscient. D'ella participen, en certa mesura, ja que són capaços de moviment, els éssers vius.