L'explicació racional de la realitat



Les explicacions que proposa la filosofia, les explicacions racionals, es caracteritzen, per contrast amb el registre mític, pels trets següents:
  • El pensament racional no recorre a divinitats o éssers sobrenaturals per explicar els fenòmens de l'Univers. El pensament racional introdueix la idea de naturalesa.
  • El curs dels esdeveniments deixa de ser vist com una cosa arbitrari en la mesura que deixa de ser interpretat com el resultat del caprici diví. La naturalesa és l'àmbit de la necessitat, les coses succeeixen necessàriament, d'acord amb certes lleis. La raó humana pot i ha de descobrir aquestes lleis de la naturalesa.Hi ha dues actituds molt diferents davant la malaltia. Una actitud és la de considerar que la malaltia es deguda a la voluntat dels déus i que la curació només tindrà lloc si les ofrenes que es fan en el seu honor són del seu gust. És el que passa en el cant I de la Ilíada. Els grecs ofenen el sacerdot d'Apol·lo i són castigats per aquest déu mitjançant el seu arc i les seves fletxes. Així narra Homer una epidèmia de pesta en el campament dels grecs. Molt diferent és concebre la salut, com farà Hipòcrates (segle V aC), com un equilibri entre els diferents humors del cos: bilis, flegma, sang, bilis negra. La salut depèn de l'equilibri d'aquests quatre humors. La malaltia s'ocasiona pel desequilibri dels humors. La curació consisteix a restablir les correctes proporcions entre els humors —mitjançant sagnies, per exemple—.
  • La força de l'explicació racional no es basa en l'autoritat, en la tradició o en la seva vigència social, sinó en el fet que estigui recolzada en raons sòlides, en raonaments i en observacions empíriques.