S’acostuma a parlar de l'origen de la filosofia com a origen del logos, és a dir, de la raó, de les explicacions racionals dels esdeveniments de la naturalesa i del comportament humà.

Abans del naixement de la filosofia, la funció explicativa que aquesta compleix li corresponia al mite. Un mite és un conjunt de narracions simbòliques, de marcat contingut emocional, que es proposa per explicar el món, l'acció dels déus i el comportament humà. Un prestigiós investigador del món grec l'ha definit així: "El mite és un relat tradicional que narra l'actuació memorable i exemplar d'uns personatges extraordinaris, en un temps inicial, prestigiós i llunyà."

A la Grècia antiga, els poetes o rapsodes, ensinistrats en l'art de la memorització, transmetien els relats mitològics. La tradicional transmissió oral va desembocar durant el segle VII aC en la poesia èpica escrita d'Homer i Hesíode, durant segle els educadors del món grec. Homer va narrar en la Ilíada el setge de Troia i, en particular, l'episodi que enfronta Aquil·les amb Héctor. En la Odissea explica l’accidentat viatge que fa Ulisses per tornar des de Troia a la seva pàtria, Ítaca, on l'espera la seva esposa, Penèlope. Hesíode és l'autor de Els treballs i els dies, poema on descriu la societat rural i dóna consells pràctics als camperols. En la Teogonia explica, de manera sistemàtica, cosa que Homer no havia fet, la genealogia dels déus i les seves relacions.