| La filosofia, en
principi indissociable de la ciència, va néixer a Grècia, al segle VI aC. S’acostuma a
parlar de l'origen de la filosofia com a origen del logos, és a dir, de la raó, de les explicacions racionals dels
esdeveniments de la naturalesa i del comportament humà.
Abans del
naixement de la filosofia, la funció explicativa que aquesta compleix li
corresponia al mite. Un mite és un conjunt de narracions simbòliques, de marcat
contingut emocional, que es proposa per explicar el món, l'acció dels déus i el
comportament humà. Un prestigiós investigador del món grec l'ha definit així:
"El mite és un relat tradicional que narra l'actuació memorable i exemplar
d'uns personatges extraordinaris, en un temps inicial, prestigiós i llunyà."
A la Grècia
antiga, els poetes o rapsodes, ensinistrats en l'art de la memorització,
transmetien els relats mitològics. La tradicional transmissió oral va desembocar
durant el segle VII aC en la poesia èpica escrita d'Homer i Hesíode, durant
segle els educadors del món grec. Homer va narrar en la Ilíada el setge de Troia i, en particular, l'episodi que enfronta
Aquil·les amb Héctor. En la Odissea
explica l’accidentat viatge que fa Ulisses per tornar des de Troia a la seva
pàtria, Ítaca, on l'espera la seva esposa, Penèlope. Hesíode és l'autor de Els treballs i els dies, poema on
descriu la societat rural i dóna consells pràctics als camperols. En la Teogonia explica, de manera sistemàtica,
cosa que Homer no havia fet, la genealogia dels déus i les seves relacions. |
|
|