| La investigació sobre l’ànima és el tema central del llibre IV de la
República i ocupa també un lloc destacat en el Fedre.- L’estructura de la societat i l’estructura de l’ànima. L'home està compost
de cos i ànima. Al seu torn, l'ànima posseeix una naturalesa tripartita.
Aquesta doctrina ocupa bona part del llibre IV de la República. És important observar que Plató aborda el tema en el
context de la discussió política. La primera meitat del llibre IV de la República està dedicada a establir
quines relacions s'haurien d'establir entre les diferents “classes” d'homes que
componen la polis perquè hi regnés la justícia. Un cop aclarit això, Plató, a
través del seu personatge Sòcrates, es planteja el saber si l'ànima és una o
múltiple, quines són les seves parts i quines relacions han de mantenir entre
si perquè hi regna també la justícia.
- Fonament de la doctrina de la tripartició: els casos de conflicte mental.
La doctrina de les parts de l'ànima es fonamenta en la consideració de casos de
“conflicte mental”. Suposem, per exemple, que algú està molt assedegat i no beu
l'aigua disponible perquè està enverinada. Plató argumenta que ha d'haver un
element en l'ànima de l'ésser humà que es troba en aquesta situació que li mana
beure i un segon element que li ho prohibeix: el primer element és la part irracional
i apetitiva de l'ànima —l'ànima concupiscible—, que inclou tots els desitjos
físics, com la fam, la set i el desig sexual, i també les passions negatives,
com l'egoisme, l'odi o la luxúria. El segon element és la part racional de
l'ànima —l'ànima racional, subjecte del raonament—. L'existència d'un tercer
element en l'ànima es prova per un altre tipus de casos de conflicte mental:
aquells en què una persona se sent indignada amb ella mateixa. Per exemple, en
la història que explica Plató l'home que va sentir desig de mirar una pila de
cadàvers i que, tanmateix, estava disgustat amb ell mateix per desitjar-ho —la
qual cosa finalment va fer—. Plató manté que en aquest cas el que entra en
conflicte amb l'ànima concupiscible no és la raó, sinó un tercer element:
l'ànim, la voluntat: l'ànima irascible —en general, del costat de la raó en cas
de conflicte intern—. L'ànima és, doncs, triple: racional, irascible i
concupiscible. En un quadre podem veure el lloc del cos, la facultat i la
virtut que correspon a cadascuna d'aquestes parts:
|
Parts de l'ànima
|
Facultat / Funció
|
Localització corporal
|
Virtut
|
|
Racional
|
Raonament. Conèixer i
dirigir
|
Cap
|
Prudència i saviesa (Sophía).
|
|
Irascible
|
Passions nobles. Protegir
i defensar
|
Pit
|
Fortalesa i valor (Andreía)
|
|
Concupiscible
|
Desitjos baixos i necessitats físiques. Conservar i produir
|
Sota ventre
|
Temprança (Sophrosine).
|
- Il·lustracions de la teoria de la tripartició. A la República, Plató il·lustra la seva doctrina de les tres parts de
l'ànima proposant que imaginem, en primer lloc, un monstre policèfal, amb caps
d'animals salvatges i fantàstics. Haurem d'imaginar després la figura d'un lleó
i la d'un home. Per grandària, la figura de l'home és la menor, ve després el
lleó i, finalment, el monstre de mil caps: aquestes figures corresponen,
respectivament, a l'ànima racional, a la irascible i la concupiscible. En el Fedre, la doctrina de la tripartició és
explicada en el context del mite del viatge de l'ànima: l’ànima és comparada
amb un carro alat. L'auriga, a qui correspon la direcció, simbolitza la
racionalitat. Dels dos cavalls, un està prest a obeir les ordres del conductor:
és l'ànima irascible; l'altre, en canvi, és difícil de guiar: és la imatge que
correspon al component desitjós de l'ànima.
La Justícia: ètica i política. Per Plató a l'ànima la primacia ha de correspondre
al component racional. Això era d'esperar, donada la seva concepció de les idees
com a realitats cognoscibles només per l'intel·lecte. De tota manera, cada part
de l'ànima té la seva funció. L'ideal per a l'home és un harmoniós acord entre
els tres elements de les seves ànimes, corresponent, això sí, el paper rector a
la capacitat de raonament. Aquesta condició ideal la descriu Plató mitjançant
la paraula grega dikaiosyne, que cal
traduir per “justícia” o “salut mental”. L’ànima és justa si cadascuna de les
seves parts compleix amb la seva funció. El mateix es pot dir de la polis.
|
|
