| Ja des dels diàlegs socràtics Plató va entendre la política
com una ciència. Els polítics han de ser capaços de governar amb justícia la
ciutat, ja que només d'aquesta manera poden fer que els ciutadans, inclosos
ells mateixos, s'ajustin tant com sigui possible a la manera més convenient de
viure. El seu saber ha de ser veritable coneixement, ciència o episteme, i no
una simple opinió o creença. El deixeble de Sòcrates, fidel al
intel·lectualisme moral del seu mestre, va treure la conclusió extrema: només
aquells que hagin conegut la idea de Justícia i la idea de Bé són justos i, per
tant, capaços de governar justament. Aquesta argumentació portava a Plató a la
proposta de reformar la vida política de la ciutat fent que la
governessin els filòsofs. Aquesta afirmació es coneix com "tesi
del filòsof-rei". |
|
|
